Una de les àries més famoses per a tenor és Nessun dorma (Que ningú dormi) que forma part de Turandot del compositor italià Giaccomo Puccini. Òpera inacabada i pòstumament estrenada, el 25 d'abril de 1926 al teatre Scala de Milà per Arturo Toscanini, que s'ambienta a l'Orient, concretament a la Xina mil·lenària.
La princesa Turandot vol venjar una antecessora utratjada i decapita els seus pretendents si no són capaços de resoldre tres endevinalles. En una ocasió, però, un príncep desconegut les encerta i, per tant, té el dret de casar-se amb la princesa. No obstant això, ella s'hi resisteix i el príncep li proposa, al seu torn, una nova endevinalla: si descobreix el seu nom, ell morirà.
Al tercer acte, Turandot anuncia la pena de mort a qui sàpiga i no reveli el nom del príncep. Per la seva banda, el príncep canta Nessum dorma, l'ària en la qual creu que ningú, excepte ell mateix, dirà el nom a la princesa. Els guardians de Turandot capturen i torturen Liù, una esclava del pare del príncep que finalment mor per amor sense confessar res. Calaf, el príncep, retreu a Turandot que sigui tant freda i la besa, però també li diu el seu nom. Arribada l'hora de revelar en públic el nom del príncep, Turandot diu que és Amor i el poble aprova amb joia aquest desenllaç.
Les àries d'òpera s'han utilitzat bastant al cinema i Nessun dorma no n'és una excepció. És a Mar adentro d'Alejandro Amenábar, una dramàtica història real en la qual, gràcies a aquesta ària de Puccini, el protagonista aconsegueix un moment de felicitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario