"Tanz", la recreació neoclàssica d'una dansa medieval.

Cantiones profanae cantoribus et choris cantandae comitantibus instrumenti atque imaginibus magicis (1937). Aquest és el títol en llatí de l'obra coneguda com Carmina Burana (Cançons de Beuern) del compositor alemany Carl Orff (1895-1982). Es tracta d'una cantata escènica per a solistes, cor i orquestra formada per una selecció de 24 peces que pertanyen al Codex Burana, manuscrit del segle XIII conservat pels monjos benedictins de Beuern (Baviera, Alemanya) que va ser descobert al s. XIX.

Aquest conjunt de poemes i música van ser escrits pels goliards, paraula d'origen francès que designa els estudiants i antics monjos que portaven una vida errant i llicenciosa. No és estrany, doncs, que la seva obra tracti temes laics com l'amor, el bon beure i el menjar, o la sàtira política i eclesiàstica. Malgrat que eren erudits i normalment utilitzaven el llatí en la seva obra, el goliards també escrigueren en provençal, antic alemany o altres llengües vernacles.

Probablement, les possibilitats d'oci dels goliards també incloïen la dansa, una pràctica medieval molt estesa, tant en ambients cortesans com en ambients civils. L'única peça instrumental de l'obra Carmina Burana és una dansa (Tanz) inclosa dins una part que porta per títol Uf dem Anger (En el prat). Després de tres acords inicials i un rodoble de timbales, un tema alegre i de ritme marcat (amb canvis de compàs), que es reprendrà al final, s'alterna amb un solo de flauta.